La tipografia digital apareix am els primers sistemes de composició digital, permeten queles fonts s'emmagatzemin com a conjunt de dades numèriques en les memories dels ordinadors.
A principi dels 80, Adobe Systems presenta un llenguatge de programació anomenat PostScript
per poder comunicar instruccions d'impressió complexes a les impressores digitals.
La informació en pantalla es pot mostrar de dues aneres diferents, en format vectorial, o en mapade bits(o ràster).
Els gràfics vectorials representes imatges mitjançant linies i curves denominades vectors.
Les imatges de mapa de bits o ràster, estan compostes de punts de color, denominats pixels, que es troben en una cuadrícula.
True type.
És l'estandard de fonts digitals més extes fins el moment.
PostScript T1(ISO 9541).
Va ser el primer format de font estandaritzat i estava basat en PostSript.Són les fonts que ofereixen més possibilitats per a disseny i les que donen menys problemes en la producció.
OpenType.
És el nou estandard tipogràfic denvolupa entre Adobe i Microsoft, i prove d'una variació del format TrueType, tot que poden contenir contorns PostScript i True Type conjunts.
Està constituit per un sol arxiu compatible en totes dues plataformes sense necessitat de conversió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada