Monotipia i Linotipia

La monotípia és una varietat d'impressió planogràfica. El resultat és una única estampa, anomenada monotip.

Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista dibuixa sobre qualsevol superfície llisa com el vidre, la porcellana i utilitza alguna tècnica de pintura: oli, aquarel·la o tinta. Es pot crear la imatge pintant-la directament sobre la superfície o cobrint-la amb un corró amb una fina capa de pintura i anar-la eliminant amb els dits o amb un pinzell fins a formar la imatge. A continuació s'aplica el paper sobre la superfície llisa i la imatge quedarà transferida, fregant el dors del paper manualment, amb una cullera o utilitzant un corró.

Una linotípia (també conegut com linotipo) és la màquina inventada per Ottmar Mergenthaler que mecanitzar el procés de composició d'un text per a ser imprès. Abans que s'inventa la linotípia el procés d'impressió era manual. Cada pàgina d'un diari o una publicació es componia a mà amb componedor i regleta. Sobre una regleta s'anaven disposant les lletres, caràcters tipogràfics o composant paraules, signes de puntuació i espais en blanc, que el Operari havia d'agafar d'uns dipòsits en què es trobaven una gran quantitat de caràcters classificats per ordre. Òbviament, existien diferents tipus de mida per a cada caràcter i es triarien en funció de les característiques i èmfasi del missatge. Per exemple, per compondre els titulars es feia una mida molt més gran que per al corpus del text. Exactament igual, una com es fa avui en dia, només que el procediment era completament artesanal i molt lent i tediós.

Amb la linotípia, el procés de composició es reduïa notablement. L'operador, prement la tecla corresponent ubicada en un similar al teclat de la màquina d'escriure seleccionar un caràcter tipogràfic determinat. La tecla, automàticament la matriu o motlle de la lletra particular quedava lliure i sortia d'un dipòsit que es situava al capdamunt de la màquina. Posteriorment, dit motlle baixava a un centro comú, on aquesta lletra, seguida d'altres, formaven les paraules i espaiats l'operador que havia seleccionat al copiar el text que tenia davant.