Memoria RAM

USB Universal Serial Bus és una interfície plug & play entre la PC i certs dispositius com teclats, mouses, escàner, impressores, mòdems, plaques de so, càmeres, etc).

Memòria RAM (Random Access Memory) Memòria d'Accés Aleatori) és on l'ordinador desa les dades que està utilitzant en el moment present. L'emmagatzematge és considerat temporal per que les dades i programes romanen en ella mentre que l'ordinador aquest encesa o no sigui reiniciada.

Què és ... la memòria RAM?

La memòria principal o RAM (Random Access Memory, Memòria d'Accés Aleatori) és on l'ordinador desa les dades que està utilitzant en el moment present. L'emmagatzematge és considerat temporal per que les dades i programes romanen en ella mentre que l'ordinador aquest encesa o no sigui reiniciada.

Se l'anomena RAM per que és possible accedir a qualsevol ubicació d'ella aleatòria i ràpidament

Físicament, estan constituïdes per un conjunt de xips o mòduls de xips normalment connectats a la targeta mare. Els xips de memòria són rectangles negres que solen anar soldats en grups a unes plaquetes amb "pins" o contactes:

La diferència entre la RAM i altres tipus de memòria d'emmagatzematge, com els disquets o els discs durs, és que la RAM és molt més ràpida, i que s'esborra en apagar l'ordinador, no com els disquets o discs durs on la informació roman gravada.

Tipus de RAM

Hi ha molts tipus de memòries DRAM, Fast Page, EDO, SDRAM, etc. I el que és pitjor, diversos noms. Tractarem aquests quatre, que són els principals, tot i que més endavant en aquest Informe trobarà pràcticament tots els altres tipus.

* DRAM: Dinamic-RAM, o RAM DINAMICA, ja que és "l'original", i per tant la més lenta.
* Utilitzada fins a l'època del 386, la seva velocitat típica és de 80 o 70 nanosegons (ns), temps aquest que triga a buidar-se per poder donar entrada a la següent sèrie de dades. Per això, és més ràpida la de 70 ns que la de 80 ns.
* Físicament, apareix en forma de DIMMS o d'SIMMs, sent aquests últims de 30 contactes.
* Fast Page (FPM): a vegades anomenada DRAM (o només "RAM"), ja que evoluciona directament d'ella, i es fa servir des de fa tant que poques vegades se les diferència. Una mica més ràpida, tant per la seva estructura (la manera de pàgina Ràpida) com per ser de 70 o 60 ns.
* Utilitzada fins amb els primers Pentium, físicament apareix com a SIMMs de 30 o 72 contactes (els de 72 en els Pentium i alguns 486).
* MDO: o EDO-RAM, Extended Data Output-RAM. Evoluciona de la Fast Page; permet començar a introduir noves dades mentre els anteriors estan sortint (fent la seva Output), el que la fa una mica més ràpida (un 5%, més o menys).
* Molt comú en els Pentium MMX i AMD K6, amb velocitat de 70, 60 o 50 ns. S'instal sobretot en SIMMs de 72 contactes, encara que existeix en forma d'DIMMS de 168.
* SDRAM: Sincrònic-RAM. Funciona de manera sincronitzada amb la velocitat de la placa (de 50 a 66 MHz), per al que ha de ser rapidíssima, d'uns 25 a 10 ns. Només es presenta en forma d'DIMMS de 168 contactes, és usada en els Pentium II de menys de 350 MHz i en els Celeron.
* PC100: o SDRAM de 100 MHz Memòria SDRAM capaç de funcionar a aquests 100 MHz, que utilitzen els AMD K6-2, Pentium II a 350 MHz i ordinadors més moderns, teòricament es tracta d'unes especificacions mínimes que s'han de complir per a funcionar correctament a aquesta velocitat, encara que no totes les memòries venudes com "de 100 MHz" les compleixen.
* PC133: o SDRAM de 133 MHz La més moderna (i recomanable).

SIMMS i DIMMS

Es tracta de la forma en què s'ajunten els xips de memòria, del tipus que siguin, per connectar-se a la placa base de l'ordinador. Són unes plaquetes allargades amb connectors en un extrem, al conjunt se l'anomena mòdul.

El nombre de connectors depèn del bus de dades del microprocessador, que més que un autobús és la carretera per la qual van les dades, el nombre de carrils d'aquesta carretera representaria el nombre de bits d'informació que pot gestionar cada vegada.

* SIMMs: Single In-line Memory Module, amb 30 o 72 contactes. Els de 30 contactes poden fer servir 8 bits cada vegada, per la qual cosa en un 386 o 486, que té un bus de dades de 32 bits, necessitem usar-los de 4 en 4 mòduls iguals. Mesuren uns 8,5 cm (30 c.) o 10,5 cm (72 c.) i els seus sòcols solen ser de color blanc.

Els SIMMs de 72 contactes, més moderns, manegen 32 bits, de manera que es fan servir de 1 a 1 en els 486, en els Pentium es faria de 2 en 2 mòduls (iguals), perquè el bus de dades dels Pentium és el doble de gran (64 bits).

* DIMMS: més allargats (uns 13 cm), amb 168 contactes i en sòcols generalment negres; fa dos osques per facilitar la seva correcta col.locació. Poden utilitzar 64 bits d'una vegada, pel que poden usar-se d'1 en 1 en els Pentium, K6 i superiors. Hi ha per voltatge estàndard (5 volts) o reduït (3.3 V).

I podríem afegir els mòduls SIP, que eren semblants als SIMM però amb fràgils potetes soldades i que no es fan servir des de fa bastants anys, o quan tota o part de la memòria ve soldada a la placa (cas d'alguns ordinadors de marca).

Altres tipus de RAM

* BEDO (Burst-MDO): una evolució de la EDO, que envia certes dades a "ràfegues". Poc estesa, competeix en prestacions amb la SDRAM.
* Memòries de paritat: consisteixen a afegir a qualsevol dels tipus anteriors un xip que realitza una operació amb les dades quan entren en el xip i una altra quan surten. Si el resultat ha variat, s'ha produït un error i les dades ja no són fiables.
Dit així, sembla un avantatge, però, l'ordinador només avisa que l'error s'ha produït, no ho corregeix. És més, aquests errors són tan improbables que la major part dels xips no els pateixen mai encara que estiguin funcionant anys d'ús, per això, fa anys que totes les memòries es fabriquen sense paritat.
* ACC: memòria amb correcció d'errors. Pot ser de qualsevol tipus, encara que sobretot MDO-ECC o SDRAM-ECC. Detecta errors de dades i els corregeix, per a aplicacions realment crítiques. Utilitzada en servidors i mainframes.
* Memòries de Vídeo: per a targetes gràfiques. FPM -> EDO -> VRAM -> WRAM -> SDRAM -> SGRAM" onmouseover="this.style.backgroundColor='#ebeff9'" onmouseout="this.style.backgroundColor='#fff'">De menor a major rendiment, poden ser: DRAM -> FPM -> MDO -> VRAM -> WRAM -> SDRAM -> SGRAM

DDR-SDRAM: (Doble Data Rate)

Com és físicament la DDR-SDRAM? O el que és el mateix: puc instal · lar en la meva "antiga" placa base? Lamentablement, la resposta és un NO rotund.

Els mòduls de memòria DDR-SDRAM (o DDR) són de la mateixa mida que els DIMM de SDRAM, però amb més connectors: 184 pins en lloc dels 168 de la SDRAM normal.

A més, els DDR tenen 1 única osca en lloc de les 2 dels DIMM "clàssics".

Els nous pins són absolutament necessaris per implementar el sistema DDR, per no parlar de que es fa servir un voltatge diferent i que, senzillament, tampoc no ens serviria de res poder instal.lar-, perquè necessitaríem un chipset nou.

Parlant del voltatge: en principi hauria de ser de 2,5 V, una reducció del 30% respecte als actuals 3,3 V de la SDRAM.

Com funciona la DDR-SDRAM?

Consisteix en enviar les dades 2 vegades per cada senyal de rellotge, un cop a cada extrem del senyal (l'ascendent i el descendent), en lloc d'enviar dades només a la part ascendent del senyal.

D'aquesta manera, un aparell amb tecnologia DDR que funcioni amb un senyal de rellotge "real", "física", de per exemple 100 MHz, enviarà tantes dades com un altre sense tecnologia DDR que funcioni a 200 MHz Per això, les velocitats de rellotge dels aparells DDR se solen donar en el que podríem anomenar "MHz efectius o equivalents" (en el nostre exemple, 200 MHz, "100 MHz x 2").

Un dels problemes de la memòria Rambus: funciona a 266 MHz "físics" o més, i resulta molt difícil (i cara) de fabricar.

La tecnologia DDR està de moda últimament, sota aquest o un altre nom. A més de les nombroses targetes gràfiques amb memòria de vídeo DDR-SDRAM, tenim per exemple els microprocessadors AMD Athlon i Duron, el bus de 200 MHz realment és de "100 x 2", "100 MHz amb doble aprofitament de senyal", o el AGP 2X o 4X, amb 66 MHz "físics" aprofitats doble o quàdruple, ja que una targeta gràfica amb un bus de 266 MHz "físics" seria difícil de fabricar ... i extremadament cara.

(Atenció, això no vol dir que una targeta AGP 4X sigui en la realitat el doble de ràpida que una 2X, ni molt menys: a vegades es "noten" IGUAL de ràpides, per motius que no vénen al cas ara.)

Bé, ja que la DDR-SDRAM és el concepte DDR aplicat a la memòria SDRAM. I la SDRAM no és altra que la nostra coneguda PC66, PC100 i PC133, la memòria que s'utilitza actualment en gairebé la totalitat dels PC normals, els 133 MHz de la PC133 són ja una cosa difícil de superar-se curt molt els preus, i per això la introducció del DDR.

Tipus de DDR-SDRAM i nomenclatura

Per descomptat, hi ha memòria DDR de diferents classes, categories i preus.

Primer de tot, pot funcionar a 100 o 133 MHz (de nou, "físics"), quelcom lògic, ja que es tracta d'SDRAM amb DDR, i la SDRAM funciona a 66, 100 o 133 MHz (per cert, no hi ha DDR a 66 MHz). Si considerem els MHz "equivalents", estaríem davant memòries de 200 o 266 MHz

En el primer cas és capaç de transmetre 1,6 GB / s (1600 MB / s), i en el segon 2,1 GB / s (2.133 MB / s). Al principi se les coneixia com PC200 i PC266, seguint el sistema de classificació per MHz utilitzat amb la SDRAM. Però va arribar Rambus i va decidir que les seves memòries s'anomenarien PC600, PC700 i PC800, també segons el sistema dels MHz Com que això faria que semblen molt més ràpides que la DDR (una cosa que no SUCCEEIX, perquè funcionen d'una forma completament diferent), es va decidir anomenar segons la seva capacitat de transferència en MB / s: PC1600 i PC2100 (PC2133 és poc comercial, segons sembla).