Impressores de roda: Són impressores d'impacte i de caràcters. El capçal d'impressió està constituït per una roda metàl.lica que conté en la seva part exterior els motlles dels diferents tipus. La roda es desplaça perpendicularment al paper al llarg d'un eix o vareta metàl.lica paral • lel al corró on s'assenta el paper. La roda està contínuament girant i quan el tipus a escriure passa davant de la cinta entintada es dispara, per la part posterior al paper, un martell que fa que el caràcter s'imprimeixi en tinta sobre el paper.
Un cop escrit el caràcter, la roda es desplaça al llarg de la vareta, cap a la seva dreta, o passa a la línia següent. Aquestes impressores estan en desús.
Impressores de margarida: Són impressores de qualitat d'impressió, però són relativament lentes. Els caràcters es troben modelats en la part més ampla (més externa) dels sectors (pètals) d'una roda metàl • lica o de plàstic en forma de margarida.
La margarida forma part del capçal d'impressió. Un motor posiciona el full de margarida del caràcter a imprimir enfront de la cinta entintada, colpejant un martell al pètal contra la cinta, escrivint el caràcter sobre el paper. El joc de caràcters es pot canviar fàcilment sense més de substituir la margarida.
Són anàlogues a les màquines d'escriure. Actualment estan fora d'ús.
Impressores matricials o d'agulles. Aquestes impressores, també anomenades de matriu de punts, són les més utilitzades amb microordinadors i petits sistemes informàtics. Els caràcters es formen per mitjà d'una matriu d'agulles. Les agulles colpegen la cinta entintada, trasfiriéndose al paper els punts corresponents a les agulles disparades.
Els caràcters, per tant, són puntejats, sent la seva qualitat molt inferior als caràcters continus produïts per una impressora de margarida. No obstant això, alguns models d'impressores matricials, presenten la possibilitat de realitzar escrits en semicalidad d'impressió. Per això, els caràcters es reescriuen amb els punts lleugerament desplaçats, solapant-se els de la segona impressió amb els de la primera, donant una aparença de continuïtat.
Impressores de tambor. Podem trobar, dins d'aquestes impressores, dos tipus:
€ ¢ De tambor compacte.
€ ¢ De tambor de rodes.
Amb dós tipus són impressores de línies i d'impacte.
La impressora de tambor compacte conté una peça metàl.lica cilíndrica la longitud coincideix amb l'ample del paper. A la superfície externa del cilindre o tambor es troben modelats en circumferències els jocs de caràcters, estant aquests repetits tantes vegades com posicions d'impressió d'una línia. El tambor està constantment girant, i quan es posiciona una generatriu corresponent a una determinada lletra, la "A" per exemple, s'imprimeixen simultàniament totes les "A" de la línia.
Les impressores de tambor de rodes són similars, només que cada circumferència pot girar independentment. Tots els caràcters de la línia d'impressió s'escriuen a la vegada, posicionant-se prèviament cada tipus en la seva posició correcta.
En lloc d'una cinta entintada, aquestes impressores solen portar una peça de roba entintada de l'amplada del paper.
Impressores de barres. Els caràcters es troben modelats sobre una barra d'acer que es desplaça d'esquerra a dreta a gran velocitat, oscil davant de la línia a escriure. El joc de caràcters està repetit diverses vegades (normalment tres). Quan els motlles dels caràcters a imprimir es posicionen davant de les posicions en què han de quedar en el paper es disparen per darrere d'aquest uns martells, imprimint d'aquesta manera la línia.
El nombre de martells coincideix amb el nombre de caràcters per línia.
Impressores de cadena. El fonament és exactament igual al de les impressores de barra. Ara els caràcters es troben gravats en les baules d'una cadena. La cadena es troba tancada i girant constantment a gran velocitat enfront de la cinta entintada.
Impressores tèrmiques. Són similars a les impressores d'agulles. S'utilitza un paper especial termosensible que ennegreix en aplicar calor.
La calor es transfereix des del capçal per una matriu de petites resistències en les quals en passar un corrent elèctric per elles s'escalfen, formant-se els punts en el paper.
Aquestes impressores poden ser:
€ ¢ De caràcters: Les línies s'imprimeixen amb un capçal mòbil.
€ ¢ De línies: Contenen tantes caps com signes a imprimir per línia. Són més ràpids.
Impressores d'injecció de tinta. El descobriment d'aquesta tecnologia va ser fruit de l'atzar. En apropar accidentalment el soldador, per part d'un tècnic, a un minúscul cilindre ple de tinta, va sortir una gota de tinta projectada, naixent la injecció de tinta per procés tèrmic. La primera patent referent a aquest tipus d'impressió data de l'any 1951, encara que fins l'any 1983, en què Epson va llançar la SQ2000, no van ser prou fiables i barates per al gran públic.
Actualment hi ha diverses tecnologies, encara que són molt pocs els fabricants a nivell mundial que les produeixen, sent la majoria d'elles d'un mateix fabricant amb una marca posada pel qual les ven. Cànon (que li proporciona les peces a Hewlett Packard) i Olivetti són els més importants dins d'aquest tipus.
El fonament físic és similar al de les pantalles de vídeo. En lloc de transmetre un feix d'electrons s'emet un raig de gotes de tinta ionitzades que en el seu recorregut és desviat per uns elèctrodes segons la càrrega elèctrica de les gotes. El caràcter es forma amb la tinta que incideix en el paper. Quan no s'ha d'escriure, les gotes de tinta es desvien cap a un dipòsit de retorn, si és de flux continu, mentre que les que són sota demanda, totes les usades amb els PC's, la tinta només circula quan es necessita. Els caràcters es formen segons una matriu de punts. Aquestes impressores són bidireccionals i hi ha models que imprimeixen en diferents colors.
Un exemple d'aplicació de la impressió amb tinta és el marcatge de lot i data de caducitat en ampolles de llet. Aquest procés es fa amb el sistema d'impressió mitjançant circulació continua Els equip de marcat d'ampolles pateixen una degradació progressiva en la tinta que contenen, deguda al procés tecnològic de funcionament. el sistema de circulació continua de tinta fa que una partícula de tinta passi pel capçal impressor gran quantitat de vegades abans de ser projectada. La tinta al patir pressió, entrar en contacte amb l'aire i patir la càrrega de les plaques electrostàtiques perd propietats elèctriques, s'evapora part del dissolvent i pateix contaminació deguda a la pols i humitat de l'aire. Aquest sistema incorpora un viscosímetre que controla la quantitat de dissolvent que la tinta perd en entrar en contacte amb l'aire i la compensa afegint additiu, que a més de dissolvent afegeix sals i altres elements per recuperar la tinta.
La contaminació que la tinta pateix amb el contacte de l'aire, provoca pitjor qualitat d'impressió, arribant un moment en què s'ha de canviar la tinta. L'equip incorpora un dipòsit central de canvi fàcil i instantani que avisa amb 24 hores d'antelació al moment de substitució. El dipòsit central incorpora el filtre principal de tinta, amb el que es canvia sense intervenció cada vegada que es reposa el dipòsit.
Impressores electrostàtiques. Les impressores electrostàtiques utilitzen un paper especial elèctricament conductor (de color gris metàl • lic). La forma dels caràcters es produeix per mitjà de càrregues elèctriques que es fixen en el paper per mitjà d'una filera de periodistes que abasten l'amplada del paper. Posteriorment a estar formada elèctricament la línia, se la fa passar, avançant el paper, per un dipòsit on es la polvoritza amb un líquid que conté suspeses partícules de tòner (pols de carbó). Les partícules són atretes en els punts que conformen el caràcter. Aquestes impressores de línia són molt ràpides.
Impressores làser. Aquestes impressores tenen en l'actualitat una gran importància per la seva elevada velocitat, qualitat d'impressió, relatiu baix preu i poder utilitzar paper normal.
El seu fonament és molt semblant al de les màquines de fotocopiar. La pàgina a imprimir es transfereix al paper per contacte, des d'un tambor que conté la imatge impregnada en tòner.
La impressió es realitza mitjançant radiació làser, dirigida el tambor la superfície del qual té propietats electrostàtiques (es tracta d'un material fotoconductor, tal que si la llum incideix sobre la seva superfície la càrrega elèctrica d'aquesta superfície canvia).
Impressores LED Són anàlogues a les làser, amb l'única diferència que la imatge es genera des d'una filera de díodes, en comptes d'un làser. Com que és un dispositiu fix, són més compactes i barates, encara que la qualitat és pitjor. Algunes de les que s'anuncien com làser a preu barat, són d'aquesta tecnologia, per exemple Fujitsu i OKI.
CTF computer to film (de l'ordinador a la filmadora): és un mètode d'impressió Offset que implica la impressió des d'un ordinador, directament a una pel.lícula. Aquesta pel.lícula posteriorment és copiada sobre una placa litogràfica, utilitzant un insoladora per aleshores utilitzar placa insolat en una premsa offset.
CTP computer to plate (de l'ordinador a la plantxa): és una tecnologia d'arts gràfiques per mitjà de la qual les plaques d'impressió Offset o flexogràfica són copiades per màquines manipulades directament d'un computador, millorant notablement el sistema tradicional de copiat de plaques per mitjà de pel lícules fotogràfiques. En castellà es tradueix com "Directe a Placa" o "Directe a Planxa".
