google reader

Google Reader es un lector de RSS y atom. Permite organizar y acceder rápidamente desde una interfaz Web a todas las noticias de las páginas configuradas en el sistema que soporten. Fue lanzado por Google el 7 de octubre de 2005 mediante Google Labs, Google Reader se incorporó a Google Labs el 17 de septiembre de 2007.

Com es fa la pràctica?:
La pràctica del Indesing, es comença amidant el quadre de la fotocòpia per les marques de sang, i posant les dades en un document nou. una cop acabat això, en l'apartat de "pàgines" conjunt amb vincles, apareix per a posar doble pàgina.




















Un cop està fet aixó, és comença a fer un quadrat a la medida correcta per no sortir-se dels marges mès tard. Es fa el degradat amb els colors adients.












Després la caixa de text de l'esquerra, medint-ho sobre la fotocòpia.

























Quan el text està bé situat i amb el text corresponent, s'afegixen vuit rodones, creant enllaços entre si.














Per a fer enllaços entre diferents elements, es fa: Una vegada que tens tots els elements echos i amb la seva mesura corresponiente, selecciones el primer element on vols que hagi text i veuràs un quadrado dalt a l'esquerra i un altre baix a la dreta.













S'ha de seleccionar el segon quadrat i seleccionar el següent element, i del següent element, clicar sobre el quadrat de baix i succesivamente clicar sobre l'element següent, i així succesivamente amb tots els elements en els quals vulguis enllaços. Més tard, s'afregueix el text sobre el primer element, i s'agrega el text a tots els elements.















Una vegada finalitzat això, es fa novament altra caixa de text baix i s'agreguen els dos títols que qedan, amb el tipus de lletra i la grandària corresponent.
















Finalment, queda afegir el petit text en traçat "un somni blau" que es fa a partir d'un simple traçat, i després, seleccionant l'opció de "text en traçat" en l'opció del text.

Com es fa la práctica?:

La pràctica del Indesing, es comença amidant el quadre de la fotocòpia per les marques de sang, i posant les dades en un document nou. una cop acabat això, en l'apartat de "pàgines" conjunt amb vincles, apareix per a posar doble pàgina.













Una vegada posades les cinc pàginas en el document, pot quedar una mica similar a això:
















Després, es comença la pràctica, fent dues caixes de text de les mesures corresponents i ficant-li l'enllaç. Deixan't prepulsat l'eina de "text" surt el d'enllaç, d'entre altres.

























S'enganxa el text en la primera caixa i surt el text en les dues caixes a causa del enllaç. Y ja es veu, q surt com una petita fletxa que senyala l'enllaç.





















Per acabar, fem dues caixes de text una adalt de la segona caixa i l'altre abaix, i possem els dos mini texts que marquen la pràctica.























Per acabar, fem els següents pdf's en les següents paguines, tenint així els cinc pdf's.













Un cop tenim la pràctica feta i acabada, fem un pdf de tot el treball, tenint el document en cinc pàgines diferents. Desprès, s'obra amb el vista prèvia i amb aquest programa es possen els quatre pdf's en un.
Hem de possar "Archivo" - "Imprimir".




















S'obrirá una finestra:














Per fer el pdf de les 4 pàguines en una, hem de possar primer el nom d'impressora en Adobe PDF 9.0, desprès, les pàgines es deixen tal cual. En el nùmero de copies es possa un 1 i en pàgines es sel·lecciona la casella de l'esquerre de "Desde" i es posa Desde 2 Hasta 4. Per acabar, el tamany del papel es queda en A$, la orientació es Vertical y on surt per defecte Vista Prèvia, el cambiem a "Disposición" i ens surtirà per defecte això:













Hem de possar a "págs. por hoja" un número 4 i la orienació de dreta a esquerra, els bordes, amb "nunca" i finalment li prems a "imprimir", després el desses on el desitjis i així fa un pdf d'una pàgina amb els 4 pdf's. Per acabar, obres un altre cop el pdf senser de les cinc pàgines i fas exactament el mateix pero cambiant el desde fins al hasta, que s'ha de possar: Desde 1 fins a 1, i en pàgs por hoja, possem un 1. Finalment dessem amb un altre nom.

Obrim un pdf dels dos, amb l'Acobat. Després possem a "Combinar" i després a "Combinar archivos en un solo PDF":









S'obre una finestra amb el nom del pdf, posses a Agregar PDF i agregues l'altre pdf, i després li dones a combinar i es possen els dos pdf's en un.

textedit adreça examen

kern i track

El kerning, que no té traducció establerta, s'aplica entre parells de lletres per compensar òpticament les seves diferents formes i que no doni la sensació que estan més juntes o separades que les altres (AV, fo, etc.).
Amb el interletraje s'acosten la A i la V, i la W i la a.
El tracking o, en espanyol, prosa, s'afegeix sistemàticament entre les lletres d'un text amb funcions estètiques o de diacrisis.

Scribus

licitud Scribus és una autoedició (DTP) de sol, publicat sota llicència pública general GNU de com Programari lliure. Es basa en el lliure joc d'eines Qt, per tant són versions natives per a Linux, Unix, Mac OS X, OS / 2, i Microsoft Windows. És Basa a la caixa d'eines Qt lliure, per nadius licitant versions estan disponibles ¡per un Linux, Unix, Mac OS X, OS / 2 i de Microsoft Windows. És coneguda pel seu ampli conjunt de característiques de disseny de pàgines, comparable a les principals aplicacions no-lliures, com Adobe PageMaker, PagePlus, QuarkXPress o Adobe InDesign. És pel seu coneguda ampli conjunt de característiques de Disseny de pàgines, comparables amb els directors els Aplicacions de no com ara lliures Adobe PageMaker, PagePlus, QuarkXPress o Adobe InDesign.

L'aplicació està dissenyada per a la flexibilitat en el disseny i la tipografia i la capacitat de preparar arxius per a la imatge d'equips professionals de filmació. L'aplicació dissenyada està per al disseny i flexibles Composició i la Capacitat tipogràfica de preparar Arxius per la Qualitat professionals de la imatge la configuració de l'equip. També pot crear presentacions animades i interactives en PDF i formularis. CREAR Tambe olla i Animació interactiva PDF presentacions i formes. exemples de la seva aplicació inclouen l'escriptura petits diaris, fullets, butlletins, cartells i llibres. Exemples Seva aplicació de la l'escriptura Inclou diaris petits, fullets, Butlletins, llibres i Cartells.

ubuntu

és un ordinador de sistema operatiu basat en la distribució Debian GNU / Linux de distribució . It is named after the Southern African ethical ideology Ubuntu ("humanity towards others") and is distributed as free and open source software with additional proprietary software available. És el nom del Àfrica Meridional ètica ideologia Ubuntu ("humanitat cap a altres") i es distribueix com a programari de codi obert i lliure amb el propietari disposa de programari addicionals. Ubuntu provides an up-to-date, stable operating system for the average user, with a strong focus on usability and ease of installation. Ubuntu proporciona una posada al dia, un sistema operatiu estable per a l'usuari mitjà, amb un fort èmfasi en la usabilitat i facilitat d'instal lació. Web statistics from late 2009 suggest that Ubuntu's share of Linux desktop usage is between 40 and 50%. Estadístiques web des de finals del 2009 indiquen que la quota d'Ubuntu de Linux a l'escriptori d'ús és d'entre 40 i 50%.

Ubuntu is composed of multiple software packages, of which the vast majority are distributed under a free software license (also known as open source ). Ubuntu es compon de múltiples paquets de programari, dels quals són la majoria distribuïda sota una gran llicència de programari lliure (també conegut com de codi obert ). The main license used is the GNU General Public License (GNU GPL) which, along with the GNU Lesser General Public License (GNU LGPL), explicitly declares that users are free to run, copy, distribute, study, change, develop and improve the software. La llicència més utilitzats és la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL) que, juntament amb la GNU Llicència Pública General (GNU LGPL), declara explícitament que els usuaris tenen llibertat per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar, desenvolupar i millorar la programari. Ubuntu is sponsored by the UK-based company Canonical Ltd. , owned by South African entrepreneur Mark Shuttleworth . Ubuntu és patrocinat per la companyia amb seu al Regne Unit Canonical Ltd , propietat de la sud-africana empresari Mark Shuttleworth . By keeping Ubuntu free and open source, Canonical is able to utilize the talents of community developers in Ubuntu's constituent components. En mantenir la font lliure i obert d'Ubuntu, Canonical és capaç d'utilitzar el talent dels desenvolupadors de la comunitat en els components constitutius d'Ubuntu. Instead of selling Ubuntu for profit, Canonical creates revenue by selling technical support and from creating several services tied to Ubuntu. En lloc de vendre amb fins de lucre Ubuntu, Canonical crea els ingressos mitjançant la venda de suport tècnic i de la creació de diversos serveis vinculats a Ubuntu.

Canonical endorses and provides support for three additional Ubuntu-derived operating systems: Kubuntu , Edubuntu and Ubuntu Server Edition. Canonical dóna suport i proveeix suport per a tres sistemes operatius derivats d'Ubuntu-addicionals: Kubuntu , Edubuntu i Ubuntu Server Edition. There are several other derivative operating systems including local language and hardware-specific versions. Hi ha diversos altres sistemes operatius derivats inclòs l'idioma local i específic versions maquinari ".

Canonical releases new versions of Ubuntu every six months and supports Ubuntu for eighteen months by providing security fixes, patches to critical bugs and minor updates to programs. Canonical llança noves versions d'Ubuntu cada sis mesos i suporta Ubuntu durant divuit mesos, proporcionant els pegats de seguretat, pegats per errors crítics i actualitzacions menors als programes. LTS (Long Term Support) versions, which are released every two years, are supported for three years on the desktop and five years for servers. The latest version of Ubuntu, 9.10 ( Karmic Koala ), was released on October 29, 2009. LTS (Long Term Support) versions, que són alliberades cada dos anys, compten amb el suport de tres anys a l'escriptori i cinc anys per als servidors. L'última versió d'Ubuntu, 9/10 ( Koala kàrmic ), va ser posat en llibertat 29 oct 2009.

OCR: De la escriptura a la imprenta

El reconeixement òptic de caràcters, abreujat generalment a OCR, és la mecànica o electrònica de traducció de documents escanejats imatges de manuscrita, mecanografiada o impresa en text amb codificació de text de la màquina. It is widely used to convert books and documents into electronic files, to computerize a record-keeping system in an office, or to publish the text on a website. És àmpliament utilitzat per convertir els llibres i documents en arxius electrònics, la informatització d'un sistema de registre en una oficina, o per publicar el text en una pàgina web. OCR makes it possible to edit the text, search for a word or phrase, store it more compactly, display or print a copy free of scanning artifacts, and apply techniques such as machine translation , text-to-speech and text mining to it. OCR permet editar el text, cercar una paraula o frase, emmagatzemar de forma més compacta, visualitzar i imprimir una còpia gratuïta d'escaneig d'objectes, i s'apliquen tècniques com la traducció automàtica , text a veu i text mining a ella. OCR is a field of research in pattern recognition , artificial intelligence and computer vision . OCR és un camp de recerca en reconeixement de patrons , la intel ligència artificial i visió per computador .

El programari OCR

OCR Software and ICR Software technology are analytical artificial intelligence systems that consider sequences of characters rather than whole words or phrases. Programari de OCR i de ICR de programari d'anàlisi de tecnologia són els sistemes d'intel ligència artificial de considerar seqüències de caràcters en lloc de paraules o frases senceres. Based on the analysis of sequential lines and curves, OCR and ICR make 'best guesses' at characters using database look-up tables to closely associate or match the strings of characters that form words, See ExperVision , ABBYY and OmniPage . De l'anàlisi de les línies seqüencials i corbes, OCR i ICR fer "millors estimacions" en caràcters utilitzant base de dades dels quadres de consulta a associar íntimament o el partit cadenes de caràcters que formen paraules, Veure ExperVision , ABBYY i OmniPage .

Erase els inventors: Gutenberg i la imprenta

1ª part
http://www.youtube.com/watch?v=CsGSDw9xZ9Q
2ª part
http://www.youtube.com/watch?v=84fiPgzUtx4
3ª part
http://www.youtube.com/watch?v=tZtdtxK1Tmk

VWware Fusion

VMware Fusion
és un programari de naturalització desenvolupat per VMware, Inc per a ordinadors Macintosh amb processador Intel. Fusion permet córrer en ordinadors Mac basats en Intel aplicacions x86 com Windows, Linux, NetWare i Solaris i córrer simultàniament Mac OS com a sistema principal que emmagatzema els altres sistemes operatius convidats.
Caracteristiques
Fusion va ser el primer sistema de virtualització en ordinadors amb processadors basats en Intel a sortir al mercat. Fusion utilitza Intel Vanderpool tecnologia present en els processadors de la línia Intel Core

Una de les conveniències que té Fusion a diferència de Paralles és el suport per a x64 (processadors de 64bits) i suport SMP que aquest últim va ser suportat des de les primeres versions beta.

Sangría
és, en tipografia, la introducció d'un diversos caràcters en blanc al començament d'una línia. Es fa servir en textos alineats a l'esquerra ( "amb bandera a la dreta", segons l'argot tipogràfica), que és el general per escrits en prosa. La sangria es manifesta com una "esquerda": totes les línies del text comencen a l'esquerra a la mateixa altura, de manera alineada, menys les que incorporen sangria, que ho fan de tres a cinc caràcters (en general) més a la dreta.

Tabulacions
Les tabulacions són marques que indiquen el lloc on es pararà el cursor a
prémer la tecla Tab. Es diferencien de la sagnia precisament en la necessitat de
prémer la tecla Tab per tal que el text es desplaci (a part que hi ha més tipus de
tabulacions que de sagnies).

Les tabulacions es fan servir per:

• endinsar un paràgraf: per això és millor, però, la sagnia
(que no obliga a prémer una tecla cada vegada que es comença un paràgraf -
fo)

• Realitzar llistes amb diverses columnes: per això, al seu torn, són millorar -
res les taules.

Tipus de paràgrafs

Tipus de paràgrafs

Paràgraf ordinari: Té sangrada la primera línia i la darrera curta. Composició de llibres de lectura.

Paràgraf francès: Té sangria a totes les seves línies a excepció de la primera, ultima línia curta. Composició d'enciclopèdies i diccionaris.

Paràgraf modern: No té sangrada cap línia , amb l'ultima curta. Es sol deixar una línia en blanc entre paràgrafs.

Paràgraf epigràfic (Centrat): Línies de diferent longitud centrades. Composició de títols i textes breus d'estil clàssic.

Paràgraf quebrat (Bandera): Totes les línies alineades a l'esquerra o dreta quedant el text de manera irregular. Peus de foto revistes, llibres, etc.

Paràgraf en bloc: Sense sangries i sense línies curtes, línies de la mateixa longitud formant un bloc. Peus de foto o colofons.

Triangle espanyol: Cap de les línies porta sangria, i la seva última línia centrada. Textos molt curts.

Base de làmpara: Sense sangries i en línies curtes de mides decreixents. Rarament i en textes breus

Nou programa " Ten Thumbs "

El nou programa serveix per tindre mes agilitat en els teclats del ordenador, posar-se be davant del ordenador, tenen dos jocs mes: Parc Safari i Fabrica de maó.

2ª practica QX

1ª practica quark

Aquesta practica lem fet amb la paleta de elemento= fusionar=(interseccion, union, diferencia, diferencia inversa, o esclusivo o combinacion)

contragrafismes

contragrafismes: son els espais en blancs
cos i taca: el cos es el tamany que ocupa una tipografia i la taca es la lletra
interletratge: depen del traz de una lletra te un interletratge
kerming: es el espai que hi ha en una paraula
traking: va un espai entre lletres i paraules
l'interliniat: la distancia que hi ha entre linia i linia, aquet espai es medeix en punts
un zifero: esta format per 12 punts didots 4,52mm
una pica: esta format per 12 punts de pica 4,217mm
en el sisitema europeo i anglosacso es medeix amb un tipometro
amb el tipometro es pot saver el cos de la lletra, el gruix de la lletra i el interlinat
el cuadradin esta compost de 12 punt(el espai de una M) mig cuadradin 6 punts(espai de una N) i es pot dividir mes fins a 2 punts la mesura del cuadradin varia.

New programes... Quark Xpress and InDesign

Avui hem vist els programes Quark Xpress i InDesign que serveixen per la maquetacio de textos. Aquets dos programes en el mercat son competencia pero el que mana es el Quark.

Tipometre

El meu tipometre

Escursio, Exposicio Helvetiva

Vem anar tota la classe a Barcelona per veure la exposicio de la nova Helvetica.

L'exposició mostra l'ús actual d'aquesta tipografia, creada l'any 1957 per Max Miedinger, i que s'ha convertit possiblement en la tipografia més famosa que existeix.
La mostra «Helvetica. Una nova tipografia? », Organitzada i produïda pel DHUB amb la col.laboració de la Fundació Comunicació Gràfica (FGC), s'aproxima a la font creada l'any 1957 pel tipògraf suís Max Miedinger.

L'exposició inclou una cronologia de la implantació d'Helvetica al llarg dels darrers cinquanta anys per ajudar a entendre el seu paper en la història del disseny: els seus precedents i la seva influència posterior.

Ara bé, el recorregut expositiu s'inicia amb una selecció de treballs locals en què es pot admirar el disseny de gran qualitat de peces actuals i del passat que tenen com a denominador comú l'ús de Helvetica.

Es poden contemplar peces de joves dissenyadors i estudis consolidats, com David Ruiz, Pablo Martín i l'estudi El Sento, entre d'altres. O bé obres dels dissenyadors locals que van ser pioners en el seu bon ús com a Ricard Giralt Miracle, Josep Pla-Narbona i Enric Satué.

Fotos de la exposicio






























mes informacio aqui: http://dhub-bcn.cat/ca/agenda/fitxa/39

FontLab Studio i tipografia feta per mi

Es un programa per fer les teves propies tipografies de la forma que tu vulguis.






















per crea o modificar una lletra














es pot fer mes gran o mes petit, mes ample o alta
(per borrar les rodones blanques(countor+phats+Set PS directions)






La meva tipografia feta per mi

Caracters tipografics

Tipus és igual al model o disseny d'una lletra determinada.

Tipografia és l'art i la tècnica de crear i compondre tipus per comunicar un missatge. També s'ocupa de l'estudi i classificació de les diferents fonts tipogràfiques.

Font tipogràfica és la que es defineix com estil o aparença d'un grup complet de caràcters, números i signes, regits per unes característiques comunes.

Família tipogràfica, en tipografia, significa un conjunt de tipus basat en una mateixa font, amb algunes variacions, com, com per exemple, en el gruix i amplada, però mantenint característiques comunes. Els membres que integren una família s'assemblen entre si però tenen trets propis.

Parts que componen un tipus
Alçada de les majúscules: És l'alçada de les lletres de caixa alta.

Alçada X: Alçada de les lletres de caixa baixa, les lletres minúscules, excloent els ascendents i els descendents.

Anell: És l'asta corba tancada que formen les lletres "b, pyo".

Ascendent: Asta que conté la lletra de caixa baixa i que sobresurt per sobre de l'alçada x, com ara les lletres "b, dyk".

Asta: Tret principal de la lletra que la defineix com la seva forma o part més essencial.

Banyes muntants: Són les banyes principals o obliqües d'una lletra, com ara la "L, B, V o A".

Asta ondada o espina: És el tret princial de la lletra "S" en majúscula o "s" en minúscula.

Asta transversal: Tret horitzontal de les lletres "A, H, fot".

Braç: Part terminal que es projecta horitzontalment o cap amunt i que no es troba inclosa dins del caràcter, tal com es pronuncia en la lletra "E, K i L".

Cua: Asta obliqua penjoll que formen algunes lletres, com ara la "R o K".

Descendent: Asta de la lletra de caixa baixa que es troba per sota de la línia de base, com passa amb la lletra "pig".

Inclinació: Angle d'inclinació d'un tipus.

Línia base: La línia sobre la qual es recolza l'alçada.

Orella: És l'acabament o terminal que se li afegeix a algunes lletres com ara "g, oyr".

Rebava: És l'espai que existeix entre el caràcter i la vora del mateix.

Serif, rematada o gràcia: És el traç o acaba d'un pal, braç o cola.


















Tipos de classe de tipografias















Romana antigua: Es caracteritzen per els següents detalls:

- Són lletres que tenen serif.
- La seva terminació és aguda i de base ampla.
- Els traços són variables i ascendents fins i descendents gruixuts.
- La direcció de l'eix de engrossiment és obliqua.
- L'espaiat de les lletres és essencialment ampli.
- Un pes i color intens en la seva aparença general.

Podem incloure en aquest grup de les lletres romans antigues: Garamond, Caslon i vestits.

Aquest tipus de lletra compleix amb les característiques esmentades, ja que identifica dues etapes de la seva construcció original. A la Roma antiga les lletres eren traçades amb pinzell quadrat i posteriorment gravades a cisell sobre la pedra. Les lletres romans antigues també es denominen Garalda, en clar homenatge a dos grans tipògrafs de l'època del Renaixement: Claude Garamond i Aldus Manutius.

Romana moderna: Es caracteritzen pels següents trets:

- Tenen serif.
- La serif és lineal.
- El serif es relaciona angularment amb el bastó de la lletra.
- Els traços són marcadament variables, molt més que en el cas de les romans antigues.
- La direcció de l'eix de engrossiment és horitzontal.
- Les cursives són molt inclinades, ens fan referència a l'escriptura cal · ligràfica.

El gravat en coure defineix aquesta classe de tipografies. També les romans modernes són anomenades Didone, nom format a partir de Fermín Didot i Giambattista Bodoni, rellevants tipògrafs del segle XIX. El llenguatge d'aquestes tipografies ens porten clarament als resultats de la Revolució Industrial.

Inclouríem dins d'aquest grup la tipografia, Bauer Bodoni, Didi, Caxton, Ultra Condensed.

Egipsia: Es defineixen per les següents característiques:

- Tenen serif.
- El serif és tan gruixut com els bastons, aquesta és la principal característica que la identifica.
- Pot ser quadrat (Lubalin Graph, Robotik) o bé rodó (Cooper Black).
- Les relacions entre serif i bastó poden ser angulars (Memphis) o bé corbes (Clarendon).
- La direcció de l'eix de engrossiment és normalment horitzontal.

Els primers tipus de la família Egípcia, entren en joc cap a l'any 1820, amb el primer tipus la "Clarendon". El tipus Clarendon és de rigorosa actualitat, igual que el Egyptienne usat en fotocomposició. Ofereixen cossos mitjans per a ser usats com textos de llibres.

El gravat en coure defineix aquesta classe de tipografies. També les romans modernes són anomenades Didone, nom format a partir de Fermín Didot i Giambattista Bodoni, rellevants tipògrafs del segle XIX. El llenguatge d'aquestes tipografies ens porten clarament als resultats de la Revolució Industrial.

Inclouríem dins d'aquest grup la tipografia, Bauer Bodoni, Didi, Caxton, Ultra Condensed.

Pal sec: Es tracta de lletres de pal sec i d'ulls teòrics, basats en formes i estructures geomètriques, normalment monolines. Es fan servir deliberadament les mateixes corbes i línies en tantes lletres com sigui possible, la diferència entre les lletres és mínima. Les majúscules són el retorn d'antigues formes gregues i fenícies.

Destaquem dins d'aquesta família la: Futura de Paul Renner, 1927, la Eurostil o la Indústria.

El gravat en coure defineix aquesta classe de tipografies. També les romans modernes són anomenades Didone, nom format a partir de Fermín Didot i Giambattista Bodoni, rellevants tipògrafs del segle XIX. El llenguatge d'aquestes tipografies ens porten clarament als resultats de la Revolució Industrial.

Inclouríem dins d'aquest grup la tipografia, Bauer Bodoni, Didi, Caxton, Ultra Condensed.

Escriptura: Una família de gran llinatge i noblesa, actualment arruïnada. Aquest tipus caligràfic es troba representada a ploma i pinzell. La família de lletra anglesa, com la gòtica és una relíquia de temps passats, quan el rei Jordi IV d'Anglaterra se li va ocórrer un dia de l'any 1700, demanar al fonedor francès Firmin Didot una lletra manuscrita, imitant l'anglesa manuscrita.

Les cursives angleses neixen de l'escriptura comuna amb ploma d'acer derivada del segle XIX. Destaquem entre elles: les Snell English o les Kuenstler.

Formen part també dels tipus de lletra manuscrits o curatives la del tipus Mistral, veritable troballa del gravador Excoffon, qui va aconseguir un alfabet manuscrit de caixa, les lletres enllacen perfectament.

Fantasia: Les del tipus decoratives no pertanyen a cap classificació exacta. L'ornamentació de lletres i tipus va assolir la seva màxima esplendor cap a la primera meitat del segle XIX, precisament quan es va iniciar la litografia industrial. A causa de la fàcil talla de la fusta, les filigranes i ornamentacions van envair al tipus.

L'ornamentació tipogràfica existeix des de fa molts segles, primer amb les lletres capitals adornades, en els temps del Uncial, el Carolingi i el Gòtic, més tard amb les capitals del Renaixement. Una altra mostra precedent d'ornamentació la de l'antic Caslon.