divendres, 10 de setembre del 2010
google reader
Google Reader es un lector de RSS y atom. Permite organizar y acceder rápidamente desde una interfaz Web a todas las noticias de las páginas configuradas en el sistema que soporten. Fue lanzado por Google el 7 de octubre de 2005 mediante Google Labs, Google Reader se incorporó a Google Labs el 17 de septiembre de 2007.
dimecres, 9 de juny del 2010
Com es fa la pràctica?:
La pràctica del Indesing, es comença amidant el quadre de la fotocòpia per les marques de sang, i posant les dades en un document nou. una cop acabat això, en l'apartat de "pàgines" conjunt amb vincles, apareix per a posar doble pàgina.
Un cop està fet aixó, és comença a fer un quadrat a la medida correcta per no sortir-se dels marges mès tard. Es fa el degradat amb els colors adients.
Després la caixa de text de l'esquerra, medint-ho sobre la fotocòpia.
Quan el text està bé situat i amb el text corresponent, s'afegixen vuit rodones, creant enllaços entre si.
Per a fer enllaços entre diferents elements, es fa: Una vegada que tens tots els elements echos i amb la seva mesura corresponiente, selecciones el primer element on vols que hagi text i veuràs un quadrado dalt a l'esquerra i un altre baix a la dreta.
S'ha de seleccionar el segon quadrat i seleccionar el següent element, i del següent element, clicar sobre el quadrat de baix i succesivamente clicar sobre l'element següent, i així succesivamente amb tots els elements en els quals vulguis enllaços. Més tard, s'afregueix el text sobre el primer element, i s'agrega el text a tots els elements.
Una vegada finalitzat això, es fa novament altra caixa de text baix i s'agreguen els dos títols que qedan, amb el tipus de lletra i la grandària corresponent.
Finalment, queda afegir el petit text en traçat "un somni blau" que es fa a partir d'un simple traçat, i després, seleccionant l'opció de "text en traçat" en l'opció del text.
La pràctica del Indesing, es comença amidant el quadre de la fotocòpia per les marques de sang, i posant les dades en un document nou. una cop acabat això, en l'apartat de "pàgines" conjunt amb vincles, apareix per a posar doble pàgina.
Un cop està fet aixó, és comença a fer un quadrat a la medida correcta per no sortir-se dels marges mès tard. Es fa el degradat amb els colors adients.
Després la caixa de text de l'esquerra, medint-ho sobre la fotocòpia.
Quan el text està bé situat i amb el text corresponent, s'afegixen vuit rodones, creant enllaços entre si.
Per a fer enllaços entre diferents elements, es fa: Una vegada que tens tots els elements echos i amb la seva mesura corresponiente, selecciones el primer element on vols que hagi text i veuràs un quadrado dalt a l'esquerra i un altre baix a la dreta.
S'ha de seleccionar el segon quadrat i seleccionar el següent element, i del següent element, clicar sobre el quadrat de baix i succesivamente clicar sobre l'element següent, i així succesivamente amb tots els elements en els quals vulguis enllaços. Més tard, s'afregueix el text sobre el primer element, i s'agrega el text a tots els elements.
Una vegada finalitzat això, es fa novament altra caixa de text baix i s'agreguen els dos títols que qedan, amb el tipus de lletra i la grandària corresponent.
Finalment, queda afegir el petit text en traçat "un somni blau" que es fa a partir d'un simple traçat, i després, seleccionant l'opció de "text en traçat" en l'opció del text.
Com es fa la práctica?:
La pràctica del Indesing, es comença amidant el quadre de la fotocòpia per les marques de sang, i posant les dades en un document nou. una cop acabat això, en l'apartat de "pàgines" conjunt amb vincles, apareix per a posar doble pàgina.
Una vegada posades les cinc pàginas en el document, pot quedar una mica similar a això:
Després, es comença la pràctica, fent dues caixes de text de les mesures corresponents i ficant-li l'enllaç. Deixan't prepulsat l'eina de "text" surt el d'enllaç, d'entre altres.
S'enganxa el text en la primera caixa i surt el text en les dues caixes a causa del enllaç. Y ja es veu, q surt com una petita fletxa que senyala l'enllaç.
Per acabar, fem dues caixes de text una adalt de la segona caixa i l'altre abaix, i possem els dos mini texts que marquen la pràctica.
Per acabar, fem els següents pdf's en les següents paguines, tenint així els cinc pdf's.
Un cop tenim la pràctica feta i acabada, fem un pdf de tot el treball, tenint el document en cinc pàgines diferents. Desprès, s'obra amb el vista prèvia i amb aquest programa es possen els quatre pdf's en un.
Hem de possar "Archivo" - "Imprimir".
S'obrirá una finestra:
Per fer el pdf de les 4 pàguines en una, hem de possar primer el nom d'impressora en Adobe PDF 9.0, desprès, les pàgines es deixen tal cual. En el nùmero de copies es possa un 1 i en pàgines es sel·lecciona la casella de l'esquerre de "Desde" i es posa Desde 2 Hasta 4. Per acabar, el tamany del papel es queda en A$, la orientació es Vertical y on surt per defecte Vista Prèvia, el cambiem a "Disposición" i ens surtirà per defecte això:
Hem de possar a "págs. por hoja" un número 4 i la orienació de dreta a esquerra, els bordes, amb "nunca" i finalment li prems a "imprimir", després el desses on el desitjis i així fa un pdf d'una pàgina amb els 4 pdf's. Per acabar, obres un altre cop el pdf senser de les cinc pàgines i fas exactament el mateix pero cambiant el desde fins al hasta, que s'ha de possar: Desde 1 fins a 1, i en pàgs por hoja, possem un 1. Finalment dessem amb un altre nom.
Obrim un pdf dels dos, amb l'Acobat. Després possem a "Combinar" i després a "Combinar archivos en un solo PDF":
S'obre una finestra amb el nom del pdf, posses a Agregar PDF i agregues l'altre pdf, i després li dones a combinar i es possen els dos pdf's en un.
La pràctica del Indesing, es comença amidant el quadre de la fotocòpia per les marques de sang, i posant les dades en un document nou. una cop acabat això, en l'apartat de "pàgines" conjunt amb vincles, apareix per a posar doble pàgina.
Una vegada posades les cinc pàginas en el document, pot quedar una mica similar a això:
Després, es comença la pràctica, fent dues caixes de text de les mesures corresponents i ficant-li l'enllaç. Deixan't prepulsat l'eina de "text" surt el d'enllaç, d'entre altres.
S'enganxa el text en la primera caixa i surt el text en les dues caixes a causa del enllaç. Y ja es veu, q surt com una petita fletxa que senyala l'enllaç.
Per acabar, fem dues caixes de text una adalt de la segona caixa i l'altre abaix, i possem els dos mini texts que marquen la pràctica.
Per acabar, fem els següents pdf's en les següents paguines, tenint així els cinc pdf's.
Un cop tenim la pràctica feta i acabada, fem un pdf de tot el treball, tenint el document en cinc pàgines diferents. Desprès, s'obra amb el vista prèvia i amb aquest programa es possen els quatre pdf's en un.
Hem de possar "Archivo" - "Imprimir".
S'obrirá una finestra:
Per fer el pdf de les 4 pàguines en una, hem de possar primer el nom d'impressora en Adobe PDF 9.0, desprès, les pàgines es deixen tal cual. En el nùmero de copies es possa un 1 i en pàgines es sel·lecciona la casella de l'esquerre de "Desde" i es posa Desde 2 Hasta 4. Per acabar, el tamany del papel es queda en A$, la orientació es Vertical y on surt per defecte Vista Prèvia, el cambiem a "Disposición" i ens surtirà per defecte això:
Hem de possar a "págs. por hoja" un número 4 i la orienació de dreta a esquerra, els bordes, amb "nunca" i finalment li prems a "imprimir", després el desses on el desitjis i així fa un pdf d'una pàgina amb els 4 pdf's. Per acabar, obres un altre cop el pdf senser de les cinc pàgines i fas exactament el mateix pero cambiant el desde fins al hasta, que s'ha de possar: Desde 1 fins a 1, i en pàgs por hoja, possem un 1. Finalment dessem amb un altre nom.
Obrim un pdf dels dos, amb l'Acobat. Després possem a "Combinar" i després a "Combinar archivos en un solo PDF":
S'obre una finestra amb el nom del pdf, posses a Agregar PDF i agregues l'altre pdf, i després li dones a combinar i es possen els dos pdf's en un.
divendres, 30 d’abril del 2010
dijous, 15 d’abril del 2010
kern i track
El kerning, que no té traducció establerta, s'aplica entre parells de lletres per compensar òpticament les seves diferents formes i que no doni la sensació que estan més juntes o separades que les altres (AV, fo, etc.).
Amb el interletraje s'acosten la A i la V, i la W i la a.
El tracking o, en espanyol, prosa, s'afegeix sistemàticament entre les lletres d'un text amb funcions estètiques o de diacrisis.
Amb el interletraje s'acosten la A i la V, i la W i la a.
El tracking o, en espanyol, prosa, s'afegeix sistemàticament entre les lletres d'un text amb funcions estètiques o de diacrisis.
dilluns, 12 d’abril del 2010
Scribus
licitud Scribus és una autoedició (DTP) de sol, publicat sota llicència pública general GNU de com Programari lliure. Es basa en el lliure joc d'eines Qt, per tant són versions natives per a Linux, Unix, Mac OS X, OS / 2, i Microsoft Windows. És Basa a la caixa d'eines Qt lliure, per nadius licitant versions estan disponibles ¡per un Linux, Unix, Mac OS X, OS / 2 i de Microsoft Windows. És coneguda pel seu ampli conjunt de característiques de disseny de pàgines, comparable a les principals aplicacions no-lliures, com Adobe PageMaker, PagePlus, QuarkXPress o Adobe InDesign. És pel seu coneguda ampli conjunt de característiques de Disseny de pàgines, comparables amb els directors els Aplicacions de no com ara lliures Adobe PageMaker, PagePlus, QuarkXPress o Adobe InDesign.
L'aplicació està dissenyada per a la flexibilitat en el disseny i la tipografia i la capacitat de preparar arxius per a la imatge d'equips professionals de filmació. L'aplicació dissenyada està per al disseny i flexibles Composició i la Capacitat tipogràfica de preparar Arxius per la Qualitat professionals de la imatge la configuració de l'equip. També pot crear presentacions animades i interactives en PDF i formularis. CREAR Tambe olla i Animació interactiva PDF presentacions i formes. exemples de la seva aplicació inclouen l'escriptura petits diaris, fullets, butlletins, cartells i llibres. Exemples Seva aplicació de la l'escriptura Inclou diaris petits, fullets, Butlletins, llibres i Cartells.
L'aplicació està dissenyada per a la flexibilitat en el disseny i la tipografia i la capacitat de preparar arxius per a la imatge d'equips professionals de filmació. L'aplicació dissenyada està per al disseny i flexibles Composició i la Capacitat tipogràfica de preparar Arxius per la Qualitat professionals de la imatge la configuració de l'equip. També pot crear presentacions animades i interactives en PDF i formularis. CREAR Tambe olla i Animació interactiva PDF presentacions i formes. exemples de la seva aplicació inclouen l'escriptura petits diaris, fullets, butlletins, cartells i llibres. Exemples Seva aplicació de la l'escriptura Inclou diaris petits, fullets, Butlletins, llibres i Cartells.
ubuntu
és un ordinador de sistema operatiu basat en la distribució Debian GNU / Linux de distribució . It is named after the Southern African ethical ideology Ubuntu ("humanity towards others") and is distributed as free and open source software with additional proprietary software available. És el nom del Àfrica Meridional ètica ideologia Ubuntu ("humanitat cap a altres") i es distribueix com a programari de codi obert i lliure amb el propietari disposa de programari addicionals. Ubuntu provides an up-to-date, stable operating system for the average user, with a strong focus on usability and ease of installation. Ubuntu proporciona una posada al dia, un sistema operatiu estable per a l'usuari mitjà, amb un fort èmfasi en la usabilitat i facilitat d'instal lació. Web statistics from late 2009 suggest that Ubuntu's share of Linux desktop usage is between 40 and 50%. Estadístiques web des de finals del 2009 indiquen que la quota d'Ubuntu de Linux a l'escriptori d'ús és d'entre 40 i 50%.
Ubuntu is composed of multiple software packages, of which the vast majority are distributed under a free software license (also known as open source ). Ubuntu es compon de múltiples paquets de programari, dels quals són la majoria distribuïda sota una gran llicència de programari lliure (també conegut com de codi obert ). The main license used is the GNU General Public License (GNU GPL) which, along with the GNU Lesser General Public License (GNU LGPL), explicitly declares that users are free to run, copy, distribute, study, change, develop and improve the software. La llicència més utilitzats és la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL) que, juntament amb la GNU Llicència Pública General (GNU LGPL), declara explícitament que els usuaris tenen llibertat per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar, desenvolupar i millorar la programari. Ubuntu is sponsored by the UK-based company Canonical Ltd. , owned by South African entrepreneur Mark Shuttleworth . Ubuntu és patrocinat per la companyia amb seu al Regne Unit Canonical Ltd , propietat de la sud-africana empresari Mark Shuttleworth . By keeping Ubuntu free and open source, Canonical is able to utilize the talents of community developers in Ubuntu's constituent components. En mantenir la font lliure i obert d'Ubuntu, Canonical és capaç d'utilitzar el talent dels desenvolupadors de la comunitat en els components constitutius d'Ubuntu. Instead of selling Ubuntu for profit, Canonical creates revenue by selling technical support and from creating several services tied to Ubuntu. En lloc de vendre amb fins de lucre Ubuntu, Canonical crea els ingressos mitjançant la venda de suport tècnic i de la creació de diversos serveis vinculats a Ubuntu.
Canonical endorses and provides support for three additional Ubuntu-derived operating systems: Kubuntu , Edubuntu and Ubuntu Server Edition. Canonical dóna suport i proveeix suport per a tres sistemes operatius derivats d'Ubuntu-addicionals: Kubuntu , Edubuntu i Ubuntu Server Edition. There are several other derivative operating systems including local language and hardware-specific versions. Hi ha diversos altres sistemes operatius derivats inclòs l'idioma local i específic versions maquinari ".
Canonical releases new versions of Ubuntu every six months and supports Ubuntu for eighteen months by providing security fixes, patches to critical bugs and minor updates to programs. Canonical llança noves versions d'Ubuntu cada sis mesos i suporta Ubuntu durant divuit mesos, proporcionant els pegats de seguretat, pegats per errors crítics i actualitzacions menors als programes. LTS (Long Term Support) versions, which are released every two years, are supported for three years on the desktop and five years for servers. The latest version of Ubuntu, 9.10 ( Karmic Koala ), was released on October 29, 2009. LTS (Long Term Support) versions, que són alliberades cada dos anys, compten amb el suport de tres anys a l'escriptori i cinc anys per als servidors. L'última versió d'Ubuntu, 9/10 ( Koala kàrmic ), va ser posat en llibertat 29 oct 2009.
Ubuntu is composed of multiple software packages, of which the vast majority are distributed under a free software license (also known as open source ). Ubuntu es compon de múltiples paquets de programari, dels quals són la majoria distribuïda sota una gran llicència de programari lliure (també conegut com de codi obert ). The main license used is the GNU General Public License (GNU GPL) which, along with the GNU Lesser General Public License (GNU LGPL), explicitly declares that users are free to run, copy, distribute, study, change, develop and improve the software. La llicència més utilitzats és la Llicència Pública General de GNU (GNU GPL) que, juntament amb la GNU Llicència Pública General (GNU LGPL), declara explícitament que els usuaris tenen llibertat per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar, desenvolupar i millorar la programari. Ubuntu is sponsored by the UK-based company Canonical Ltd. , owned by South African entrepreneur Mark Shuttleworth . Ubuntu és patrocinat per la companyia amb seu al Regne Unit Canonical Ltd , propietat de la sud-africana empresari Mark Shuttleworth . By keeping Ubuntu free and open source, Canonical is able to utilize the talents of community developers in Ubuntu's constituent components. En mantenir la font lliure i obert d'Ubuntu, Canonical és capaç d'utilitzar el talent dels desenvolupadors de la comunitat en els components constitutius d'Ubuntu. Instead of selling Ubuntu for profit, Canonical creates revenue by selling technical support and from creating several services tied to Ubuntu. En lloc de vendre amb fins de lucre Ubuntu, Canonical crea els ingressos mitjançant la venda de suport tècnic i de la creació de diversos serveis vinculats a Ubuntu.
Canonical endorses and provides support for three additional Ubuntu-derived operating systems: Kubuntu , Edubuntu and Ubuntu Server Edition. Canonical dóna suport i proveeix suport per a tres sistemes operatius derivats d'Ubuntu-addicionals: Kubuntu , Edubuntu i Ubuntu Server Edition. There are several other derivative operating systems including local language and hardware-specific versions. Hi ha diversos altres sistemes operatius derivats inclòs l'idioma local i específic versions maquinari ".
Canonical releases new versions of Ubuntu every six months and supports Ubuntu for eighteen months by providing security fixes, patches to critical bugs and minor updates to programs. Canonical llança noves versions d'Ubuntu cada sis mesos i suporta Ubuntu durant divuit mesos, proporcionant els pegats de seguretat, pegats per errors crítics i actualitzacions menors als programes. LTS (Long Term Support) versions, which are released every two years, are supported for three years on the desktop and five years for servers. The latest version of Ubuntu, 9.10 ( Karmic Koala ), was released on October 29, 2009. LTS (Long Term Support) versions, que són alliberades cada dos anys, compten amb el suport de tres anys a l'escriptori i cinc anys per als servidors. L'última versió d'Ubuntu, 9/10 ( Koala kàrmic ), va ser posat en llibertat 29 oct 2009.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)